Propera parada

Josep Maria Lari, més conegut com a Mag Lari, va néixer a Barcelona el 1973. Amb 21 anys es va iniciar a la màgia professional i des de llavors només ha collit èxits. A l’entrevista que ha concedit a Gent TRAMpada confessa que li agradaria tenir un bitllet integrat màgic amb el que poder viatjar tants cops com volgués amb el TRAM.

Quan et va començar a interessar la màgia?

De ben petit quan un dia em van regalar un llibre de màgia escrit per el Mag Tamariz. Des d’aquell moment que vaig tenir molt clar que em volia dedicar al món del il•lusionisme. Sempre m’ha agradat sorprendre a la gent.

I Michael Jackson?

Un any per Nadal els meus pares em van regalar un K7 de Michael Jackson. Em va agradar tant que no el vaig parar d’escoltar fins que es va danyar. De seguida em va fascinar aquest artista i vaig començar a col·leccionar objectes d’ell. He fet molts viatges per poder-lo seguir i assistir a diferents concerts.

És cert que tens una habitació-museu dedicada al cantant? Què hi guardes?

Sí, és cert. Tinc molts objectes de tota mena de Michael Jackson. Alguns són molt personals i d’altres són acreditacions, passes o molts records de concerts i gires que va fer l’artista. Tots els objectes que tinc tenen un significat i darrera seu hi ha una gran història.

La referència que fas al teu espectacle a “Sonrisas y lágrimas” va més enllà del títol?

No és més que una ironia de la pel·lícula que d’infant em va captivar. És una relació entre l’humor de l’espectacle i la metàfora de la pròpia pel·lícula/títol.

Ens explicaries alguna de les sorpreses que conté?

És un espectacle que porta més de dos anys en cartell, hem estat durant quatre mesos al Teatre Coliseum i l’hem representat en més de 150 pobles. Crec que poques sorpreses queden per explicar.

Estem acostumats a veure’t fer tant màgia de proximitat com trucs amb grans màquines. Si haguessis d’inventar un truc amb el TRAM, quin seria?

Un bitllet integrat que el poguessis validar il·limitadament i que mai s’esgotés.

A Gent TRAMpada hem parlat amb en Ricard Riol, un apassionat del transport públic i una de les persones amb més coneixements sobre temes de mobilitat d’aquest país. En Ricard presideix des de l’any 2007 l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP).

D’on et ve aquest interès per la mobilitat i el transport públic?

Tot i no tenir antecedents familiars, des de ben petit m’ha interessat el transport públic, especialment el ferroviari. Quan vaig créixer em vaig documentar abastament sobre el tema descobrint que el hobby inicial era en realitat un poderós instrument per millorar la nostra societat i el nostre entorn. Actualment estic a punt d’acabar Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques i tinc interès per continuar la meva formació universitària en aquest tema.

Què és la PTP?

Un grup de ciutadans provinents de diferents àmbits (enginyers, sindicalistes, usuaris del transport públic) van constituir una associació l’any 1993 per posar a l’agenda dels polítics que el model de mobilitat estava fallant des del punt de vista ambiental, sanitari, d’equitat social i econòmic. Els objectius, des d’un principi, han estat dobles; d’una banda conscienciar la ciutadania que calen formes de mobilitat menys agressives amb l’entorn, com són els transports públics, l’ús acotat del cotxe i la mobilitat no motoritzada; i per altra banda constituir-nos com a lobby en defensa dels interessos del transport públic en un entorn gairebé monopolitzat pels interessos del sector de l’automoció.

Quins projectes futurs teniu a la PTP?

Sempre hem proposat que Catalunya canvii, d’una vegada per totes, la seva política d’infraestructures, basada en “Metro per a Barcelona i Autovies per a la resta del país”. Som un país acostumat a viure per sobre de les seves possibilitats, plantejant obres molt cares i generalment orientades a un extens programa d’autopistes i autovies que han fet de Catalunya una de les principals potències europees en dotació per habitant. Pel que fa el transport públic, la inversió infraestructural gairebé s’ha concentrat en la línia 9 i 10 del Metro de Barcelona, molt necessària en el seu tram central, però que al cap i a la fi és només una línia; mentre que els ferrocarrils de fora de Barcelona no arriben ni a la mitjana europea. Per acabar amb aquests desequilibris apostem per la democratització de la xarxa viària (més carrils bus en carrers i autopistes, més tramvies i un pla ferroviari per etapes anomenat Pla Tren 2014)

Quines ciutats són per tu exemple en termes de mobilitat i per què?

Afortunadament el centre d’Europa està farcit de bons exemples, com són les ciutats de Viena, Berlin, Estrasburg, Munic, Freiburg… En totes aquestes ciutats el transport públic de superfície té una forta presència als carrers i no està supeditat al trànsit privat, com passa a les ciutats pitjor gestionades. No es tracta de batre rècords en túnels ferroviaris i fracassar en mobilitat, com ha passat a Madrid (30% menys viatgers al darrer any després de la ampliació més gran de la història), es tracta de democratitzar el carrer i afavorir la mobilitat més sostenible, que és també la més equitativa. No és d’estranyar doncs, que aquestes ciutats estiguin menys congestionades i siguin més saludables que Barcelona.

Cal recordar que el 50% de la població catalana no té permís de conduir i que a Barcelona hi ha una densitat de vehicles que multiplica per dos la de Madrid i per quatre la de Londres, degut a la “profanació” que s’ha fet del Pla Cerdà, un projecte que va néixer amb criteris higienistes i d’equitat social.

Què opines sobre la xarxa de transport públic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Globalment és bona, i a escala europea té alguns aspectes que la diferencien en positiu; com són una dotació extraordinària de Metro per habitant i per hectàrea (tenint en compte la L9 en construcció), un alt grau d’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda, i una xarxa de Nitbus que funciona cada 20 minuts tots els dies de l’any i a totes les línies. Cal afegir el notable èxit del Bicing i dels tramvies, però no està tot fet.

Però encara tenim molts reptes pendents de resoldre, com és l’ordenació dels autobusos apostant per la freqüència i reduint els solapaments, entendre que cal donar prioritat als autobusos i tramvies als carrers congestionats (inclosa la Diagonal sencera) i una política activa d’intercanviadors, un aspecte clau de la xarxa que no té prou atenció per part de les autoritats hores d’ara. Gairebé totes les frustracions del transport públic metropolità es troben a la por dels polítics d’ordenar el trànsit, una por que ens aboca a respirar un aire excessivament nociu d’acord amb l’Organització Muncial de la Salut i nombrosos estudis realitzats a l’àrea metropolitana.

Quines son les mesures idònies per reduir el trànsit a l’Àrea Metropolitana?

Democratitzar els carrers, o el que és el mateix, ordenar l’espai públic per incrementar la mobilitat i reduir el trànsit. Quan el que necessitem és reduir el trànsit, no pot ser el trànsit la causa per no actuar. No es tracta de limitar la mobilitat sinó transformar-la per fer-la un dret per a tothom que no vagi en detriment del dret a la salut i l’espai públic. Aquesta estratègia passa per desbloquejar la connexió dels tramvies, afavorir el Retbus amb una circulació protegida, aplicar els carrils bus d’accés a Barcelona amb mesures de gestió (i no amb cares infraestructures), etcètera…

No supeditar la millora ambinetal del trànsit únicament a un canvi de tecnologia. Cada any els cotxes són més eficients que l’any anterior, però el seu nombre creix tant que aquests avantatges s’anul·len. Destinar diners públics a renovar flotes és menys eficient que apostar pel transport públic com va fer Londres amb la Congestion Charge. El dia que va entrar en servei el peatge urbà es van posar en marxa més de 200 autobusos articulats nous i desenes de carrils bus. Avui, la ciutat més congestionada d’Europa pot presumir d’haver baixat més d’un 20% la seva congestió.

Ampliar els avantatges de la mobilitat sostenible respecte el privat motoritzat per la via tarifària i per la gestió del temps de viatge, cosa que obligaria a canviar l’actual política fiscal i d’infraestructures per una altra més favorable al transport públic i a la mobilitat no motoritzada. Això equival a aturar projectes com l’autopista de la Trinitat a la Sagrera i convertir-ho en un espai pel transport públic, a invertir els diners del Quart Cinturó en ampliar les vies de Renfe i aconseguir semidirectes, i un llarg etcètera.

Quina opinió tens sobre el tramvia?

El balanç entre el seu cost d’implantació, la seva eficiència ambiental i la seva capacitat el fan un mode de transport necessari en l’estratègia contra la contaminació i la congestió a Barcelona i a altres àrees metropolitanes denses del país, com són el Camp de Tarragona i el Vallès.

Una eina capaç de portar el 50% de passatgers d’una línia de Metro a un 10-20% del seu cost hauria de ser més tinguda en compte a l’hora de sanejar la mobilitat d’eixos importants a les àrees metropolitanes. Ambientalment, i a equivalència de capacitat, el tramvia és més sostenible que un troleibús o bus híbrid pel baix fregament de les rodes amb els carrils i per la seva durabilitat.

Pel que fa els temps de viatge, amb una adequada semaforització -pendent de millorar a alguns punts de Barcelona-, és un transport competitiu amb el Metro en distàncies de fins a 10 quilòmetres. En qualsevol cas el tramvia ha d’estar present en una estratègia de transport públic intermodal on es compti amb la resta de mitjans de transport, com s’ha fet amb èxit a Vitòria-Gasteiz.

———————

Gràcies Ricard per compartir amb tots nosaltres els teus coneixements i les teves reflexions sobre mobilitat i transport públic. Tots aquells que volgueu conèixer més sobre la PTP i les seves activitats, podeu consulta la seva web: transportpublic.org i la seva pàgina de Facebook:
www.facebook.com/promociotransportpublic

A Gent TRAMpada hem tingut el plaer de parlar amb la Dolors Reig. La Dolors és l’autora de l’espai sobre TIC i educació “El caparazón”. Actualment treballa com a freelance, consultora i professora per diferents empreses, institucions, Universitats,… com UOC, Elisava, Programa Compartim (Dep. de Justícia), Fundación Telefónica, Servei de Formació de la Diputació de Valencia, Diputació de Barcelona, entre altres.

Com creus que el Social Media pot millorar l’educació i la formació?

Bé, d’entrada l’element social no és nou. Les teories pedagògiques més sòlides, com el constructivisme ja proposaven el caràcter social, construït en el grup, de l’aprenentatge. La neurobiologia moderna reforça el tema quan descobreix fa molt pocs anys un tipus de neurones, anomenades neurones miralls, que semblen fetes a mida d’un esser que és social per naturalesa, que no hauria arribat a l’estat evolutiu actual sense la organització social. És molta la importància del coneixement socialment construït. Un exemple que escoltava fa poc és el de la destral vs l’Iphone…. totes dues són eines inventades per l’home però en el segon cas són molts els homes que l’han fet possible.

Anomeno els social media “xarxes sociables” per la seva qualitat de potenciadors de la relació, del treballl productiu, de l’aprenentatge, de les moltes coses que poden beneficiar-se de la “sociabilitat augmentada” que ens proporcionen.

Més enllà de l’element social, si parlem de tecnologia també cal parlar de creativitat. Després de la revolució tecnològica que vivim, toca la creativa, dic en ocasions. Podem entendre la “multimedia” en aquest sentit: l’educació ha d’ensenyar a fer-la amb més eines que mai, alfabetitzant en més llenguatges (imatge, vídeo, música, interactivitat, jocs), que mai.

Coneixes algun “cas d’èxit” de coneixement col·laboratiu al nostre país?

Seria difícil destacar-ne un de sol. Treballo en diversos projectes, per administracions i empreses, que ténen com element fonamental la construcció col.laborativa de coneixement, en les anomenades comunitats de pràctica i en diferents apostes d’innovació social. He après moltes de les coses que sé del programa Compartim de l’administració de justícia de la Generalitat, sobretot de como construïr comunitats “de baix a dalt”, treballant en la generació de productes de coneixement que convencin la direcció del talent dels seus membres, del que són capaços de fer. També treballo amb la Diputació de Barcelona, la de València….

Quins són els teus projectes actuals i de futur?

Com a projectes actuals i de futur, a més de tenir el bloc “en condicions”, que per mi sempre és essencial, preparo un llibre…. “Ara que som grans”, en la línea que et comentava al primer paràgraf i segueixo “donant voltes”, si em permets l´expressió, per Espanya, sensibilitzant al voltant de tots aquests aspectes en jornades i congressos.

Quina opinió tens sobre el transport públic a Barcelona?

Força correcte… encara que reconec que, entre que visc a uns 30 km de la ciutat i que les meves destinacions principals són l’estació de Sants i l’aeroport, no el faig servir massa.

———————

Volem donar les gràcies a la Dolors pel seu temps i per les interessants reflexions sobre el coneixement social que ha compartit amb nosaltres. Recordar a tothom que podeu conèixer més sobre ella seguint el seu bloc, El caparazón i a través de Twitter: @dreig.

A Gent TRAMpada tenim una entrevista molt especial, perquè hem parlat amb el Jaume Garrós, treballador del TRAM, apassionat de les lletres i autor de El Blog d’en Met.

Què et va portar a escriure un blog?

La meva imaginació és inquieta i fa uns anys va començar a teixir una història que amb el temps vaig plantejar-me d’escriure. Sempre he llegit molt però mai no havia escrit res i dubtava de si en seria capaç. El meu company va decidir posar fil a l’agulla i no va parar fins que vaig matricular-me a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i fa dos Nadals va regalar-me el domini d’internet per a què no perdés el costum d’escriure.

De quins temes t’agrada parlar més?

Un blog no és més que el diari personal de tota la vida però que gràcies a internet és d’accés universal; per tant, hi aboco tot tipus allò que em vingui de gust deixar escrit. Depèn del dia que sigui l’anècdota de la cua del supermercat o una anàlisi sobre l’actualitat. Ara bé, és cert que al blog hi tinc l’apartat en què parlo de la meva feina; del tramvia. Podríem dir que n’és la temàtica estrella, la que em singularitza el blog i de fet és l’apartat que més seguidors té.

Què genera més interès als teus seguidors?

La narració de les anècdotes del dia quan conduïa el tramvia o des del centre de control -tramviari, no d’avions- que és on estic ara. Pel que alguns seguidors m’han dit, és la visió que en dono. Si vull ser escriptor haig de saber transformar la realitat; com més tensa sigui la situació viscuda més divertida, àcida o directament corrosiva en serà la narració. Cada cop estic més convençut que em serveix per desestressar-me. Jo explico a la meva manera el que em passa a la feina i els lectors amb els seus comentaris em donen la diagnosi.

Què t’ha aportat ser blogger?

M’ha permès deixar de ser un nàufrag. Imagino el blog com l’illa perduda on hi viu un nàufrag virtual que envia missatges binaris l’esperança que algú els llegirà. L’oceà Google només optimitza els corrents marins i ho fa arribar tot a la platja on espera resposta un altre nàufrag. Així comença el tragí d’ampolles -els comentaris interpretatius fent la diagnosi d’abans- teixint una xarxa, mai més ben dit, de gent que compartim inquietuds, aficions i projectes, per més estrambòtics que puguin ser. Aquesta connexió es materialitza tard o d’hora en la vida real.

Quins són els teus nous projectes?

Ara mateix tinc el blog un xic abandonat per què una tasca que m’absorveix tot el temps. Sóc voluntari de Barcelona Decideix que organitza el referèndum sobre la indepèndencia del proper 10 d’abril. Des de l’estiu m’encarrego de l’àrea de comunicació del districte de Sant Martí; mailing, premsa, bústia de correu i dinamització 2.0 de Sant Martí Decideix. Web, Facebook i Twitter són bàsics per pal·liar el poc ressò que ens donen als mitjans de comunicació tradicionals. Cal tenir al dia la informació dels punts de vot anticipat que es van instal·lant a cada barri i que culminarà el 10 d’abril. És una feinada apassionant; però estic aprenent moltíssim.

“Propera parada” també és el nom que utilitzes per parlar del TRAM. Què senties conduint el TRAM?

La d’estar fent una feina poc comuna i sobretot fa sis anys quan va començar a circular el TRAM. Recordo que just abans d’inaugurar el Trambaix, el primer dia que vestia d’uniforme amb la camisa blanca, vaig sentir-me com en Floquet de Neu. De blanc, tancat dins la cabina i observat per tothom; a cada semàfor em feia la sensació que algú em llençaria un plàtan o grapat de cacahuets per la finestra de la cabina.

Tens alguna anècdota com a conductor o operador que vulguis compartir?

Te’n dic una de les primeres en què també circulava en proves. En arribar a Pius XII un home ben vestit em va tustar el vidre per pujar. Educadament vaig dir-li que el tramvia encara no estava en servei i vaig marxar de la parada deixant-lo a ell i la mitja dotzena d’homes ben encorbatats a l’andana. Aquell vespre sopant vaig veure el mateix home al telenotícies parlant sobre la imminent inauguració del TRAM. Em vaig quedar estorat. La meva mare em va dir mig rient que anés en compte no fos cas que m’acomiadessin abans de començar.

———————

Moltes gràcies Jaume per compartir una estona amb nosaltres i poder coneixet millor. Recordeu tots que podeu seguir-lo al seu bloc, met.cat i a través de Twitter: @met_cat.

A Gent Trampada hem parlat amb en Roger Melcior, un jove estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És un dels impulsors de Rodalia.info, un innovador servei que recull la informació que comparteixen els usuaris de Twitter sobre el servei de Rodalies.

Com va nèixer la idea de Rodalia.info?

La idea va sorgir veient que alguns usuaris de la línia R1 de Rodalies, la del Maresme, ens informaven de manera informal sobre les incidències a la xarxa via Twitter. Abans d’agafar el tren feiem una cerca al Twitter de la paraula rodalies per a veure si algú havia patit algun retard.
Juntament amb dos badalonins més que tenen una empresa de disseny web (Pimpampum.net) varem pensar que la informació de Twitter podria ser útil a tots els usuaris de Rodalies si es pujava de forma classificada i amb diverses plataformes.

Quina ha estat l’evolució de Rodalia.info i quines perspectives tens?

Doncs des del primer dia ens hem trobat el suport de molts usuaris que disposen d’internet al seu mòbil. A la nostra base de dades hi ha més de 600 persones que alguna vegada han informat d’algun retard. També hem comptat amb el suport dels mitjans de comunicació que fins i tot informen de les incidències mitjançant Twitter i amb les nostres paraules clau.
Hem anat millorant el producte i s’ha estabilitzat (teníem por que fos un boom els primers dies i que després la gent se’n oblidés). Hem intentat millorar la informació més estable i la informació que prové de TRANSMET i Rodalies de Catalunya. En el futur volem impulsar encara més aquesta basant i també donar una dimensió més de xarxa social al producte.
Hem tingut el reconeixement per exemple de Premis Blocs Catalunya i hem anat participant a diverses xerrades com ara la Penedesfera o un congrés del Proyecto Aporta sobre obertura de dades del sector públic a Madrid.

Col·labora d’alguna manera Renfe-Rodalies amb aquesta iniciativa?

Des del traspàs de Rodalies a la Generalitat s’han abocat esforços en la millora de la informació, especialment mitjançant una nova web, Rodalies.cat. Ens hem reunit amb la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat per tal que implementessin una sèrie de millores a la web com ara la segregació de la informació d’incidències per línies i l’ús d’un llenguatge normalitzat com ara l’RSS per les incidències i ens han fet cas. Això ens ha permès capturar amb més precisió a la nostra web la informació oficial. A més el Govern sempre ha entès la iniciativa.

Quins són els teus propers projectes?

Ara estem treballant amb un analitzador de converses a twitter sobre les eleccions del 28N, Tuiter.net una eina destinada a que els usuaris de Twitter que són electors puguin conèixer els trending topics de la campanya, l’evolució de la presència dels partits a la xarxa Twitter, sobre quins municipis es parla més durant la campanya…

Quina opinió tens sobre la xarxa de transport públic a Barcelona?

Caldria distingir entre l’Àrea Metropolitana i la Regió Metropolitana en la meva opinió. La primera està prou ben servida gràcies a les ampliacions de la xarxa de Metro (les recentment executades i les que estan en curs), l’impuls del TRAM, els busos de l’EMT i la bicicleta.
La Regió Metropolitana de Barcelona per contra no està prou servida per transport públic i l’existent és insuficient, irregular i poc competitiu. Caldria que el nou Govern sorgit de les eleccions del 28N canviés les prioritats i apostés per una Barcelona entesa en un sentit ampli. Cal recordar que per dins la ciutat de Barcelona la majoria dels desplaçaments es fan a peu o en transport públic, mentre que quan t’allunyes de Barcelona la tendència s’inverteix.

Has utilitzat el TRAM alguna vegada, quina ha estat la teva experiència?

Sí, l’utilitzo força sovint per anar a la Universitat. És un mitjà còmode, de fàcil accés, integrat en l’entorn, net i relativament ràpid. Cal donar-li més cobertura. D’una banda cal aconseguir unir la xarxa del Besòs amb la del Llobregat. D’altra banda són importants algunes ampliacions que preveu el PDI 2018 com ara les ampliacions de la T4 al Port de Badalona per un extrem i al Moll de la Fusta per l’altra. També cal impulsar-lo al Camp de Tarragona, al Vallès o a les comarques gironines com a solució als problemes de mobilitat crec.

———————

Moltes gràcies de nou Roger per col·laborar amb nosaltres i a tots aquells que vulgueu saber més sobre ell podeu consultar el seu bloc, rogermelcior.cat o través de Twitter: @rogermelcior.